Una de les frases que més es repeteixen a consulta és: “Sé que tinc ansietat, però no entenc per què.” Apareix l’ansietat sense un motiu aparent.
I això acostuma a generar encara més frustració, perquè quan no existeix un motiu clar o visible, moltes persones senten que el que els passa “no té sentit” o que estan exagerant, però l’ansietat gairebé mai apareix del no-res.
El problema és que estem acostumats a buscar una causa molt concreta i immediata: “Què m’ha passat avui perquè em senti així?”
Moltes vegades la resposta no està en un fet puntual, sinó en tot allò que el cos i la ment porten acumulant des de fa temps.
L’ansietat no només apareix davant de grans problemes. També pot aparèixer quan:
- Portes massa temps sostenint estrès.
- Vives pendiente de los demás.
- Et costa parar.
- T’exigeixes constantment.
- Sobrepenses tot el temps.
- Tens emocions acumulades que mai acabes de processar.
Hi ha persones que han après a funcionar sempre “tirant endavant”. Continuen fent coses, complint, cuidant dels altres, treballant, resolent problemes… però sense adonar-se que el seu sistema nerviós porta mesos o fins i tot anys en tensió.
I arriba un moment en què el cos comença a parlar.
A vegades això apareix en forma de:
- Opressió al pit.
- Dificultat per respirar profundament.
- Palpitacions.
- Mareig.
- Tensió muscular.
- Problemes digestius.
- Insomni.
- Irritabilitat.
- Sensació d’angoixa sense una explicació clara.
I com que aparentment “tot està bé”, moltes persones entren en conflicte amb elles mateixes: “Per què em sento així si no hauria d’estar malament?”
El cos no funciona únicament amb la lògica racional.
El sistema nerviós respon a la sensació de seguretat o d’amenaça que acumules internament. I moltes vegades existeixen amenaces emocionals invisibles:
- Por de decebre.
- Por al rebuig.
- Necessitat de control.
- Exigència constant.
- Inseguretat.
- Dificultat per posar límits.
- Sensació de no arribar mai a tot.
També és molt habitual que l’ansietat aparegui quan finalment pares.
Hi ha persones que durant períodes molt exigents “aguanten bé”, però quan arriben les vacances, els caps de setmana o els moments de calma, el cos es desregula encara més.
I això passa perquè, mentre estaves ocupat/da, funcionaves en automàtic i amb adrenalina.
Quan el ritme baixa, apareix tot allò que estava contingut.
Moltes vegades l’ansietat també està relacionada amb un estat d’hipervigilància sostinguda.
Persones que viuen molt pendents del que pot passar, dels altres, del conflicte o del control.
Encara que racionalment sàpiguen que no existeix cap perill real, el cos continua funcionant com si hagués d’estar preparat constantment.
Per això, intentar convèncer-te mentalment que “no passa res” no sempre funciona. El sistema nerviós necessita sentir seguretat, no només comprendre-la racionalment.
I com més lluites contra l’ansietat o intentes eliminar-la ràpidament, més frustració acostuma a aparèixer.
L’ansietat no és una debilitat ni una exageració. És un senyal que el teu cos i la teva ment fa temps que estan sostenint més del que poden regular.
Entendre això no elimina el malestar de cop, però sí que ajuda a deixar de viure’l amb tanta culpa, exigència o incomprensió.